L'Àngel crucificat
Glavi clavat sobre el ventre d’un roc,
Crit blanquinós, oh Lluna suïcida,
Sobre els camins devastats per la crida
D’un déu absurd i gelós jo t’invoc.
Glavi clavat sobre el corc de la nit
Cada mot és el tel d’una ferida
Sagnant, mort perbocant, càntir de vida,
Flema del vent sobre els erms de l’oblit.
Glavi de carn entre llavis de foc,
Boscater del desig, verm homicida
Sobre la volva ardent de l’albercoc...
Jo t’invoc com qui invoca el seu sentit
Vora els llindars segurs de la fallida,
Sota l’ombra d’un arbre prohibit.
publicat per Amb cal·ligrafia tremolosa a les 02:56
4 Comments:
Déu absurd jo t'invoc!
Les teves paraules sempre tenen la capacitat de convertir-me en un home mut!
Celebro completament aquest retorn!
Torno a entrar al teu blog, amic, amb l'esperança de veurer-hi un nou post.
Però res.
Et remet aquí:
http://estrats.blogspot.com/2005/09/postal-des-de-los-ngeles-any-2019.html
És a dir:
UN BLOC ÉS COM UNA PERSONA.
SI NO S'ALIMENTA
ES MOR.
Hola mon ami!
M'encanta veure les figures dels muralistes mexicans, les reflexions de la història d'un país tan diferent com Mèxic, i aquest poema tan brutal, i visquen les avingudes del presagi, del preludi, el presentiment i la intuició.
T'estimam com a grans oques plenes de paté.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home