El Pípila

La llegenda del Pípila conta la història d'un botiguer de Guanajuato que, amb el seu enginy i valentia, aconseguí obrir les portes de la fortalesa on resistia l'exèrcit espanyol tot facilitant així la primera victòria dels insurgents mexicans en la seva batalla per la independència. D'aquesta manera, Guanajuato, sota l'auspici de Hidalgo, es convertí en la primera capital administrativa d'un poble mexicà que ja avançava ferm cap a la seva independència.

Avui en dia, la ciutat sembla dividida entre dos mons. Els antics palaus i seus imperials s'han esdevengut seus de l'administració autònoma, facultats universitàries, museus, hotels (com aquest des del que escric) mentre milers de turistes, provinents sobretot del nou imperi gringo, pul·lulen per les places i carrerrons i copen les terrasses d'uns bars, cantines i restaurants que sense cap mena de complexe han adaptat les seves cartes a l'eclecticisme dels seus gustos. Així, a gairebé qualsevol lloc es pot demanar des d'unes quesadillas, uns tacos, una arrachera o unes carnitas a una hamburguesa, una pizza o un hot dog.

Però la cosa canvia quan un abandona el centre i s'aventura a les barriades més populars. Aquelles que pròpiament la gent habita. Aleshores, els mims, els mariachis, els tuns o les paradetes d'art i artesania es veuen substituïdes per els mercats, les paradetes de tacos, chicharrones o tamales, les dones i els infants indígenes que, com si el temps no deixàs cap petja del seu pas sobre l'expressió dels seus rostres, pidolen o venen allò que gairebé ningú no es digna a comprar.

Guanajuato, com DF, com supòs que moltes altres ciutats d'aquest país immens, s'alça com a testimoni d'un passat molt vigent i, sobretot, d'un futur que encara està per definir: Modernitat i tradició, ostentació i misèria, Cultura (sic) i cultura, bohèmia i esforç...

A Guanajuato, a la ciutat més cervantina de llatinoamerica, a la Salamanca mexicana, un immens monument d'homenatge al Pípila vetlla la ciutat des de dalt d'un turó, com recordant, a tots aquells que encara gosen atorgar qualque sentit als records, que la lluita, així com té un principi, potser no tengui un final.

A Guanajuato, un estrany, un indefinible aire de familiaritat em retorna el contrariat record de la meva ciutat... allà, però, no hi tenim cap Pipila.