Auca del Districte Federal

Les finestres transpiren aquarel·les del Brasil

mentre el siurell dansa entre presidis de nopal

Tímidament travessa el colibrí

lletanies de branca

i el vent

dolçament

acarona les arrels

que cruien l'envellida pell de l'asfalt per on els cotxes salten

Una bicicleta passa cantant

“Riiiiiicos tamaaaaaales oaxaqueeeeeños”

quan els nins metrallen les parets

amb desinflades pilotes de futbol

tatuades amb l'escut del Barça

Al mercat

la “huera” serveix “quesadillas” i consomés

amb l'altiva elegància de les Roses del Sud

mentre un glop de sidral

endolceix el coent d'un pur “xile” erigit

-per consens popular-

en identitat nacional

Ningú no es riu de l'home que travela en sortir de la peixera

ni del gat que s'ajup per a llaurar una cançó sobre l'acera

Tots passen pendents

de la pluja que fidel acut a la seva cita del capvespre

i renta els carrers

i tanca els mercats

i retura els vagons del metre que van plens

de cantaires sense ulls

que llegeixen llur futur

sobre el llautó mastegat

d'una moneda de dos “pesos”

La nit despulla els carrers de fretures i afanys

i els cobreix amb un rígid llençol de paüra

i aleshores cada esguard s'esdevé

el terrible esguard de l'assassí

que rere la cantonada

o al llindar d'alguna porta

o rere el vidre lacrat d'algun cotxe que es deté

aguaita a cadascú

per atorgar-li el seu destí

o simplement

un motiu amb què acompanyar

el “pulque” efervescent de les futures vetllades

Però la ciutat

com una maquinària colossal

mai no dorm ni descansa

Bé ho saben els “mariachis” que acompassen

el sull reclam de les noies de Garibaldi

o els djs que al “barrio Rosa”

envasel·linen oïdes, mirades i cors

o els camells, o els taxistes, o els controladors aeris

o els soldats que cada matinada

travessen el “Zócalo” per hissar

l'orgull d'una bandera

que a dures penes voleia

de tanta brutor acumulada

sota les espúries, obscures tàvegues

del “Palacio Nacional”

I així

dia rere dia

cada dia recomença

entre boirines d'”smog”

i lletanies de “gas”

mentre les tórtores caminen

entre llosques i escarabats

i els colibrís assagen llur ballaruga entre les branques