El somriure de la nina nahuatl

A les palpentes
transit
sota l'ombra dels mots
grapejant
l'efímer reflex
de llurs morques

arqueòleg de la llum transida
entre obscures escletxes de paper

escarpell la petja encara humida
dels noms
sota l'enterca sintaxi
d'un llenguatge imperfet

...una nina
ha exclamat papalotl
embadalida davant l'acolorit vol
d'una papallona...

pels seus ulls
no passa el temps
mentre entre les seves mans
a dures penes sustenta
fil·loxeres de fam
i diu

-papalotl, nana! papalotl !

i sa mare
que no la mira
ni li somriu
roman aclucada sobre el trespol
amb l'esguard esmaperdut
rere el trànsit de la gent
que travessa el seu redol

i aleshores
jo repar
en la semblança entre els dos mots
en el papillon francès
en el papilio llatí
en el psyché grec
en el pinpilinpauxa basc
en la torre de Babel
i en les llegendes que parlen
del llenguatge d'Adam

i agraït
i ben pagat
diposit una moneda
entre les mans de la nina
que em mira
i que em somriu
mentre me n'allunyo mormolant
- Papallona... papilio... papalotl...