L'Àngel crucificat

Glavi clavat sobre el ventre d’un roc,
Crit blanquinós, oh Lluna suïcida,
Sobre els camins devastats per la crida
D’un déu absurd i gelós jo t’invoc.

Glavi clavat sobre el corc de la nit
Cada mot és el tel d’una ferida
Sagnant, mort perbocant, càntir de vida,
Flema del vent sobre els erms de l’oblit.

Glavi de carn entre llavis de foc,
Boscater del desig, verm homicida
Sobre la volva ardent de l’albercoc...

Jo t’invoc com qui invoca el seu sentit
Vora els llindars segurs de la fallida,
Sota l’ombra d’un arbre prohibit.